Camp de refugiats de Mória, Lesbos, setembre del 2020, Instagram
"El que cal és que nosaltres també els expliquem una experiència d'allunyament i pèrdua, algun moment que hagi fet bascular les nostres vides." L'entusiasme de l'Erica m'incomoda. Què podria dir, jo? Una experiència d'allunyament i pèrdua, un moment que fa bascular la meva vida: és exactament el que visc ara. Però com puc confessar als meus alumnes el tràngol que m'estic fent passar? He repetit moltes vegades que cal respectar els patiments propis, no relativitzar-los, que la infelicitat neuròtica no és menys cruel que la infelicitat ordinària, però, igualment: comparat amb el desarrelament que han patit aquests nois de setze o disset anys, un home que ho té tot, absolutament tot per ser feliç, i que aconsegueix destruir tant la seva felicitat com la del seu cercle íntim, és una obscenitat que no veig com els puc demanar que entenguin, i que confirma l'opinió dels meus pares quan diuen que quan la guerra no teníem prou temps lliure per estar neuròtics.
Ioga. Una experiència d'allunyament i pèrdua (pàg. 255)
Emmanuel Carrère
Anagrama
Fotògraf: Ángelos Tzortzínis
