Voldria equivocar-me i desitjo sincerament que pensis força en aquesta carta i provis de fer-te càrrec de com pensaria un altre. Entén, si et plau, que jo sé molt bé que no soc ningú i que no tinc gaire intel·ligència o educació, però crec que soc una persona normal amb una elemental força de raonament i amb una voluntat de viure la meva vida d'acord amb les lleis de Déu i de l'Home. També és cert que a vegades he "caigut", com és normal -perquè he dit que soc humana i, per tant també he tingut debilitats humanes-, però la cosa és, sempre, que un no s'avergonyeix de tenir la cara bruta, sinó que la vergonya ve quan la mantens bruta.
A sang freda (196 i 197)
Truman Capote
La Butxaca
