Argent viu

 
Terrassa, octubre el 2020. Foto: Toni Latrilla

Vaig posar les cames sobre la cadira i vaig recolzar la galta sobre els genolls doblegats. Em vaig estar una estona amb els ulls tancats. Tot continuava en silenci. La foscor de darrere les parpelles era com el cel encapotat, però d'un gris més fosc. De tant en tant veia algú i la pintava d'un to una mica diferent: d'un gris daurat, d'un gris verdós o d'un gris rogenc i viu. Em vaig quedar parat que el gris pogués tenir tans matisos. Vaig pensar que els humans érem ben estranys. Només estant deu minuts amb els ulls tancats, podíem veure una infinitat de tons gris.

Crònica de l'ocell que dóna corda al món (pàg. 86)

Haruki Murakami

Traducció del japonès d'Albert Nolla

La Butxaca

Il·lustrar

Viladecavalls, octubre del 2020. Foto: Toni Latrilla

-Som criatures orgàniques -raona-. Creixem, evolucionem, canviem... Si tens una metàfora industrial al cap, llavors et deixes portar pel tipus de llenguatge que s'utilitza ara amb tot això dels rànquings i els estàndars d'avaluació. Però educar s'assembla més a la jardineria que a l'enginyeria. Si ets jardiner, tu no fas créixer la planta, la planta creix per ella mateixa. No li poses les fulles, ni li pintes els pètals, ni li cargoles les arrels. La planta creix per ella mateixa si crees les condicions adequades.

El càstig (pàg. 147)

Guillem Sala

L'Altra Editorial

Parar esment

 

Cadaqués, juny del 2020. Foto: Toni Latrilla

Empecé por el sur; Fuengirola, Benalmádena, Nerja... Fui subiendo el puntero del ratón por la costa mediterránea; de Andalucía hasta llegar a Murcia. De ahí, hasta Valencia, que no me convencía. Seguí hasta llegar a Cataluña y fui directo a la Costa Brava; Tossa de Mar, Palamós, Llafranc, l'Escala... Justo en el instante que llegué a Cadaqués y, de manera repentina, una mariposa amarilla asustada y desorientada entró por la ventana.

La mariposa amarilla (pàg. 19)

Hugo Scoccia

Círculo Rojo

Esbrollar

Serralada de Montserrat, Vacarisses, octubre del 2020. Foto: Toni Latrilla

Com camins. Un camí transitat està desbrossat i és fàcil de seguir. Un camí per on no hi passa mai ningú s'omple de mates i bardisses. Si no hi vas, l'autopista del vici a la llarga desapareix del mapa.

El càstig (pàg. 83)

Guillem Sala

L'Altra Editorial

Rompre

Platja Gran de Cadaqués, 11 de setembre del 2020. Foto: Toni Latrilla

 

-La nit és bonica.

-La nit és el que permet alguns canvis sobtats.

-La nit és concreta.

-La nit és obliqua. A una banda, els éssers humans, a l'altra les bèsties, per això tremolem quan arriba la nit, perquè no trobem el nostre foc.

El desert malva (pàg. 125)

Nicole Brossard

Traducció i prefaci d'Antoni Clapés

Lleonard Muntaner

Aviar

El Gironès, octubre del 2020. Foto: Toni Latrilla

La Lorna Myher s'havia criat a la ciutat d'Ajo, a uns quants quilòmetres de la foneria de coure. Era filla única i vivia amb la mare i l'àvia en una casa-remolc que el pare havia comprat poc abans de morir. Cada dia, un gran núvol tòxic aturava el temps damunt la ciutat i la Lorna Myher girava el cap vers el sud, en direcció a les muntanyes Ajo. Només allà podia sentir-se com una criatura entre les criatures, a l'aguait del mínim senyal de vida, seguint cada indici susceptible d'adreçar-la vers una llodriguera, un formiguer, un niu. Li agradaven aquests moments en què retenint l'alè esdevenia escates, perles, urpes, sentia el cos lleuger capaç de tots els camuflatges enmig d'espines i baies salvatges.

El desert malva (pàg. 89)

Nicole Brossard 

Traducció i prefaci d'Antoni Clapés

Editorial Lleonard Muntaner

Fretures

L'Havana, desembre del 2017. Foto: Toni Latrilla

"Si le pidiésemos pureza moral a nuestros artistas no tendríamos a quién leer".

Siri Hustvedt, La Nación, 2 d'octubre del 2020