El Gironès, octubre del 2020. Foto: Toni Latrilla
La Lorna Myher s'havia criat a la ciutat d'Ajo, a uns quants quilòmetres de la foneria de coure. Era filla única i vivia amb la mare i l'àvia en una casa-remolc que el pare havia comprat poc abans de morir. Cada dia, un gran núvol tòxic aturava el temps damunt la ciutat i la Lorna Myher girava el cap vers el sud, en direcció a les muntanyes Ajo. Només allà podia sentir-se com una criatura entre les criatures, a l'aguait del mínim senyal de vida, seguint cada indici susceptible d'adreçar-la vers una llodriguera, un formiguer, un niu. Li agradaven aquests moments en què retenint l'alè esdevenia escates, perles, urpes, sentia el cos lleuger capaç de tots els camuflatges enmig d'espines i baies salvatges.
El desert malva (pàg. 89)
Nicole Brossard
Traducció i prefaci d'Antoni Clapés
Editorial Lleonard Muntaner
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada