Pot ser que realment tingués un toc màgic. Però no era només això. També tenia molt bon ull a l'hora de triar els empleats que havien de treballar per a ell. Els pagava un bon sou i els tractava bé, i ells a canvi treballaven de valent. "Quan veig algú que val, trec un feix de bitllets i li dono una oportunitat", em va dir una vegada. "El que puguis comprar amb diners, ho has de comprar sense pensar si surts guanyant o perdent. L'energia val més guardar-la per a allò que no es pot comprar amb diners".
Crònica de l'ocell que dóna corda al món (pàg. 156)
Haruki Murakami
Traducció del japonès d'Albert Nolla
La Butxaca
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada