Ceguesa

Roma, desembre del 2019. Foto: Toni Latrilla

Pura ceguesa psicològica -va dir el Trampolí, i costava dir si es dirigia al Quixot o al Sancho o al planeta Venus que brillava en un cel enfosquit-. Les víctimes de la traïció troben maneres de convence's que no estan sent enganyades. Sexualment, per exemple, però suposo que en altres temes també. Negocis, política, amistat. En sabem molt, d'enganyar-nos a nosaltres mateixos per preservar la confiança. Però no són només les víctimes, que ho fan. Els traïdors també es convencen a ells mateixos que no estan cometent cap traïció. En el moment mateix de les seves traïcions més flagrants es diuen a si mateixos que  estan actuant bé, fins i tot es diuen que els seus actes són els que convé més a la persona traïda, o a alguna causa superior. Ens salven de nosaltres mateixos o, com Brut i la seva colla, salven Roma de Cèsar. Els traïdors són els innocents, els bons de la pel·lícula, o com a mínim, no són tan dolents. 

Quixot (pàg. 314 i 315)

Salman Rushdie
Traducció de Marc Rubió

Proa