Fam

Venedors de pa, Grècia, any 1960

  -Gràcies! Gràcies! -deia ella-. Que bo que ets! Gràcies!

  Ella barbotejava, quasi no podia pronunciar les paraules. Quan va agafar la forquilla, tremolava tant que li va caure de les mans. La fam que l'estrangulava li causava uns tremolors senils al cap. Va haver de menjar amb els dits. A la primera patata que es va ficar a la boca, va esclatar en plors. Unes llàgrimes grosses li van rodolar galtes avall i van caure damunt del pa. Però continuava menjant, devorava goludament el pa amarat de llàgrimes, amb forts esbufecs, els queixos convulsos. En Goujet la va obligar a beure, perquè no s'ennuegués, i el got va repicar-li a les dents.

  -¿Vol una mica més de pa? -li va demanar a mitja veu.

 Ella plorava, deia que no, deia que sí, no ho sabia. Ai, Senyor! Que trist i que bo és menjar quan un s'està morint de gana!

La taverna (pàg. 514 i 515)

Émile Zola

Traducció de Carles Llorach-Freixes

Adesiara

Foto: Sabine Weiss