Però la seva mare no està gens espantada. El metge i la mare del Hamnet es miren un moment a través de la finestrella, la mateixa des de la qual l'Agnes ven els remeis. El Hamnet s'adona, amb la lucidesa esmolada d'un nen que està a punt d'entrar en una edat més madura, que a aquest home no li agrada, la seva mare. Li té rancúnia: ella ven remeis, cultiva les seves pròpies medicines, recull fulles, pètals, escorces i sucs, i sap com ajudar la gent. Aquest home, veu de sobte el Hamnet, desitja el pitjor per a la seva mare. Perquè li pren els pacients, li menja el terreny, la feina. Que desconcertant que li sembla en aquest moment el món adult, al Hamnet, que complicat, que poc de fiar. ¿Com podrà obrir-s'hi camí? ¿Com se'n sortirà?
Hamnet (pàg. 149)
Maggie O'Farrell
Traducció de Marc Rubió Rodon
L'Altra Editorial
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada