Escrit a terra
Mentre la dona adúltera
espera, tremolosa, el veredicte
i, mofetes, els doctes,
satisfets del parany que maquinaren,
el creuen atrapat,
Jesús s'asseu, cap-cot,
i va escrivint a terra,
amb el dit, com distret, a la pols de la terra,
paraules i senyals.
Ningú no va llegir-lo.
Mai no sabrem si el cor, no els endevina,
què deien aquells mots.
El vent de tramuntana,
o del desert una alenada tòrrida,
degué endur-se'n, de cop, pols i paraules.
Només els somnis són veritat (pàg. 117)
Tomàs Garcés
Selecció i pròleg de Josep Pedrals
Galàxia Gutenberg
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada