comprendre

Cadaqués, 23 d'abril de 2019. Foto: Toni Latrilla

 Comprendre fa mal, però normalitzar l'aberració encara en fa més. La normalitat és la realitat que s'imposa a partir de les sentències dels judicis, de les classificacions, de les jerarquies i de les declaracions de guerra. La normalitat pot ser una dictadura que s'allarga quaranta anys. La normalitat pot ser una democràcia que es constitueix sense tallar estructures del règim anterior. La normalitat pot ser viure callant, parlant la teva llengua només a casa i en veu baixa. La normalitat és oblidar que la vida por ser una altra cosa. Per la Ció, la manera de no deixar-se caure a la temptació d'aquest oblit va ser no deixar mai d'intentar comprendre. [...] El filòsof alemany Th. W. Adorno va escriure, també a partir de l'experiència europea d'aquells anys, que per percebre el gris cal conèixer la resta de colors, encara que no en quedi ni rastre. Els ulls de la Ció, els ulls de comprendre, penso que són, precisament, els ulls que saben trobar aquest traç de color, entre el desig i la memòria, allà on ja res no semblaria imaginable.

Males companyies-Els ulls de comprendre (pàg. 185 i 186)

Marina Garcés

Galàxia Gutenberg