sang

Escola de l'Alguer, 23 d'abril del 2021. Foto: VilaWeb

 Tenia vuit anys, no sabia res de la vida, havia escoltat la història, no l'havia entesa, ni tan sols ara que la dic no sé quin sentit té. No coneixia el significat de les paraules etern i increat (potser l'intuïa vagament) robades en converses familiars, em vantava de ser ateu. A l'illa era sinònim de bandit, a vuit anys estava acostumat a les mirades receloses, desconfiades, amb por -molt de temps després, en descobrir que era d'estirp jueva marrana, a més de sarda i genovesa amb matisos àrabs i catalans, vaig imaginar-me que la sang dels antics errants perseguits vivia en mi i em feia aparèixer la meva diversitat dels altres com una cosa habitual i per això no m'espantava la solitud que se'n derivava, rarament mitigada per amics sempre exclosos de la comunitat pel fet de ser diferents: ximples, fills de dones sense casar i de bagasses, istrangios i subversius. 

Passàvem per la terra lleugers (pàg. 21)

Sergio Atzeni

Traducció d'Adrià Martín

Lleonard Muntaner