Cafeteria de Praga, amb una foto de Kafka. El llibre dels dies (pàg. 205). Patti Smith
Kafka es troba una nena plorant en un parc de Berlín perquè ha perdut una nina. Li escriu durant tres setmanes una carta cada dia que la nina enviava a la nena. Cada dia, Kafka, es troba amb la nena al mateix parc i li llegeix la carta.
S'esforça per trobar un final satisfactori, preocupat perquè, si no se'n surt, l'encanteri es trencarà. Després de provar diverses possibilitats, decideix que la nina es casi. Descriu del noi de qui s'enamora, la festa de compromís, el casament al camp, fins i tot la casa on ara viuen la nina i el seu marit. I finalment, a l'última línia, la nina diu adéu a la seva estimada amiga.
Evidentment, en aquest punt la nena ja no troba a faltar la nina. Kafka li ha donat una altra cosa i, al cap d'aquelles tres setmanes, les cartes l'han curat de la tristesa. Ara té la història i, quan una persona té la sort de viure dins d'una història, de viure un món imaginari, les penes d'aquest món desapareixen. Perquè mentre la història continuï, la realitat no existeix.
Bogeries de Brooklyn (pàg. 163). Paul Auster. Edicions 62
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada