Núvols

Banyoles, 18 de març de 2023. Foto: Toni Latrilla

 Els núvols que s'havien condensat i arraulit al fons del cel es van tornar a inflar; blancs, com la nata, havien lliscat fins al final de tot, ben amunt, s'havien ajuntat i separat i tornat a ajuntar, lleugers com núvies vestides de casament, o foscos i esgarrintxats com piles d'escombraries xarbotades per la brisa. Van acabar obturant tota la volta del cel, un per dalt i l'altre per baix, un de gros i un de petit, un de gris, un de fosc i un de blanc, tots ben compactes, bruts, glacials. En un trosset de cel encara es veia brillar el sol, però sense esma, com oblidat de tothom, perquè un fum que no era boira ni núvol corria per sota d'aquella crosta que cobria la volta, a glopades, negres com una gola de llop.

Una vida violenta (pàg. 371)

Pier Paolo Pasolini

Traducció de Pau Vidal

L'Agulla Daurada