Títol?

 
L'Havana, desembre del 2017. Foto: Toni Latrilla

Carta als meus estudiants de Filosofia (i a tots aquells a qui els avergonyeix continuar obeint)

8. Guanya coneixement sense perdre les preguntes.

9. Pensa com et guanyaràs la vida. És una pregunta important. Els diners es cobren amb vida.

Entre Saragossa i Barcelona, 29 de novembre de 2012

Escola d'aprenents (pàg. 123)

Marina Garcés

Galàxia Gutenberg

Sense oportunitats o poder competir?

 

L'Havana, desembre del 2017. Foto: Toni Latrilla

 "Oportunista és aquell que afronta un flux de possibilitats intercanviable, mantenint-se disponible per al major número d'elles, plegant-se a la més propera i desviant-se després d'una a l'altra", escriu Virno. 

 D'aquí, també, la por permanent de no encertar-la o que un altre jugui el joc de les possibilitats millor que tu.

Escola d'aprenents (pàg. 119)

Marina Garcés 

Galàxia Gutenberg 

Fora de joc

Matanzas (Cuba), desembre del 2017. Foto: Toni Latrilla

"Els escombriares són els herois oblidats de la modernitat", escriu Bauman, perquè refresquen dia a dia la frontera entre el dins i el fora. No és una frontera preexistent. Es crea en l'acte  mateix de descartar, dia a dia, qui pot entrar i qui no, qui segueix jugant  i qui queda fora de joc. La frontera es mou amb nosaltres, ens pot trepitjar l'ombra o fins i tot avançar-se tant que es converteixi en l'únic horitzó que podem veure. Tan hiperactiva com el sistema mateix que delimita, "el seu únic mode d'existència és la incessant activitat de separació."

Escola d'aprenents (pàg. 52)

Marina Garcés

Galàxia Gutenberg

Escissió

L'Havana, desembre del 2017. Foto: Toni Latrilla

 La vergonya no es queda en el que he fet o en el que ha passat, parla dolorosament del que soc. La meva vergonya es llegeix dolorosament en els ulls de l'altre, però se sent en el més íntim i profund del meu ésser, que d'alguna manera es troba negat.

 Què li passa a aquest jo interromput per la vergonya? Es pot explicar de moltes maneres, però totes coincideixen a assenyalar algun tipus d'escissió que separa el jo de si mateix. Darwin ja assenyalava que la vergonya era fruit de l'atenció sobre el jo a través de la mirada d'un tercer.

Escola d'aprenents (pàg. 38)

Marina Garcés

Galàxia Gutenberg

Endebades

Lynn Hill

 Hi ha un llibre d'un alpinista francès que es titula: Els conqueridors de l'inútil. Inútil. Per mi, aquest objectiu té un valor. En una vida econòmica en què tot es mesura amb la doble columna deure/haver, amb el resultat i la utilitat, resulta que anar a la muntanya, pujar-hi, escalar-la, és un esforç beneït per la inutilitat. No serveix per a res i no vol servir per a res.

 Hi he fet i encara faig oficis manuals com a empleat. Aquestes feines comporten perills obligatoris, comptabilitzats a la nòmina sota l'epígraf prima de risc. A la muntanya prenc els meus propis riscos, lliures d'imposicions, festius i completament inútils.

 Qui ens ho fa fer? La bellesa de la superfície terrestre que frega per dalt la frontera amb l'aire, tal com fa la platja amb el mar. Gastar les meves energies de franc allà dalt em recompensa.

Impossible (pàg. 14)

Erri de Luca

Traducció d'Albert Pejó

Bromera

Fotògraf: Heinz Zak

Emmudir

 

Infermers atenent un malat del virus d'Ebola a Sierra Leone, 23 de novembre del 2014

Los días siguientes fueron calurosos e interminables. El río se volvió turbio y se fue haciendo cada vez más estrecho, y en vez de la maraña de árboles colosales que había asombrado a Florentino Ariza en su primer viaje, había llanuras calcinadas, desechos de selvas enteras devoradas por las calderas de los buques, escombros de pueblos abandonados de Dios, cuyas calles continuaban inundadas aun en las épocas más crueles de la sequía. Por la noche no los despertaban los cantos de sirenas de los manatíes en los playones, sino la tufarada nauseabunda de los muertos que pasaban flotando hacía el mar. Pues ya no había guerras ni pestes pero los cuerpos hinchados seguían pasando. El capitán fue sobrio por una vez: "Tenemos órdenes de decir a los pasajeros que son ahogados accidentales". En lugar de la algarabía de los loros y el escándolo de los micos invisibles que en otro tiempo aumentaban el bochorno del medio día, sólo quedaba el vasto silencio de la tierra arrasada.

El amor en los tiempos del cólera (pàg. 428)

Gabriel García Márquez

Mondadori

Fotògraf: Peter Muller

Desfullar

Fotògraf: Saul Leiter

El món està molt corcat, però el món no s'acaba aquí.

Entrevista diari Ara (vídeo), diumenge 13 de desembre del 2020

Lídia Heredia, entrevistada per l'Antoni Bassas