Lynn Hill
Hi ha un llibre d'un alpinista francès que es titula: Els conqueridors de l'inútil. Inútil. Per mi, aquest objectiu té un valor. En una vida econòmica en què tot es mesura amb la doble columna deure/haver, amb el resultat i la utilitat, resulta que anar a la muntanya, pujar-hi, escalar-la, és un esforç beneït per la inutilitat. No serveix per a res i no vol servir per a res.
Hi he fet i encara faig oficis manuals com a empleat. Aquestes feines comporten perills obligatoris, comptabilitzats a la nòmina sota l'epígraf prima de risc. A la muntanya prenc els meus propis riscos, lliures d'imposicions, festius i completament inútils.
Qui ens ho fa fer? La bellesa de la superfície terrestre que frega per dalt la frontera amb l'aire, tal com fa la platja amb el mar. Gastar les meves energies de franc allà dalt em recompensa.
Impossible (pàg. 14)
Erri de Luca
Traducció d'Albert Pejó
Bromera
Fotògraf: Heinz Zak
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada