Farts de sopes

Sao Paulo, 1948

  Quan era petit li havien ensenyat a pensar que els núvols tapaven la Ciutat de Déu, i els núvols baixos encara li despertaven la curiositat d'un nen que pensava que mirava cap allà on vivien els sants i els profetes. Però de la seva infància devota havia conservat alguna cosa més que els costums litúrgics del pensament. El dia no havia tingut cap sentit, i el cel semblava que li prometia una explicació literal.

  ¿Per què no havia tingut sentit? ¿Per què resultava poc gratificant? ¿Per què en Bronco, els Bestwick, els Negus, la separada del 7-F, la Katie Shay i el desconegut no significaven res? ¿Potser perquè els Bestwick, els Negus i en Bronco havien estat incapaços d'ajudar-se els uns als altres? ¿O tal vegada perquè la vella criada no havia deixat que el desconegut l'ajudés a donar menjar als ocells? ¿Era això, potser?, es va preguntar en Chester, mirant cap a l'aire blau, com si esperés una resposta escrita amb vapor. Però el cel només li va dir que aquell era un dia llarg de finals d'hivern, que era tard i que era hora d'entrar a casa. 

Contes-El superintendent (pàg. 228)

John Cheever

Traducció de Jordi Martín Lloret

Proa

Fotògraf: Geraldo de Barros