2021

 

    Old Cats Swing, Nova Jazz Cava de Terrassa, 31 de desembre del 2020

Avui he fet la meva última sessió de ioga, avui he acomiadat de l'any escoltant música dels anys trenta fins als cinquanta dels EUA, avui he acomiadat l'any amb una gran companyia. La cultura ens diverteix, el fet de saber estar present ens ajuda a saber a estimar, us sembla poc? És una pregunta naïf?

Farts de sopes

Sao Paulo, 1948

  Quan era petit li havien ensenyat a pensar que els núvols tapaven la Ciutat de Déu, i els núvols baixos encara li despertaven la curiositat d'un nen que pensava que mirava cap allà on vivien els sants i els profetes. Però de la seva infància devota havia conservat alguna cosa més que els costums litúrgics del pensament. El dia no havia tingut cap sentit, i el cel semblava que li prometia una explicació literal.

  ¿Per què no havia tingut sentit? ¿Per què resultava poc gratificant? ¿Per què en Bronco, els Bestwick, els Negus, la separada del 7-F, la Katie Shay i el desconegut no significaven res? ¿Potser perquè els Bestwick, els Negus i en Bronco havien estat incapaços d'ajudar-se els uns als altres? ¿O tal vegada perquè la vella criada no havia deixat que el desconegut l'ajudés a donar menjar als ocells? ¿Era això, potser?, es va preguntar en Chester, mirant cap a l'aire blau, com si esperés una resposta escrita amb vapor. Però el cel només li va dir que aquell era un dia llarg de finals d'hivern, que era tard i que era hora d'entrar a casa. 

Contes-El superintendent (pàg. 228)

John Cheever

Traducció de Jordi Martín Lloret

Proa

Fotògraf: Geraldo de Barros

Gent tòxica

 

    Can Cabassa, Viladecavalls, juliol del 2020. Foto: Toni Latrilla

Ah, ¿què s'hi pot fer amb un home així? ¿Què es pot fer? Com es pot convèncer el seu ull perquè no busqui entre la multitud la galta amb acne, la mà malalta; com se li pot ensenyar a reaccionar davant la inestimable grandesa del gènere humà, la crua bellesa superficial de la vida; ¿com se'l pot obligar a posar el dit en les obstinades veritats davant les quals la por i l'horror són impotents?

Contes-Adéu germà (pàg. 33 i 34)

John Cheever

Traducció de Jordi Martín Lloret

Proa

Recomençar

 
Roma, desembre del 2019. Foto: Toni Latrilla

 M'ha preguntat per les muntanyes. Més preguntes però d'una altra naturalesa. Feia servir el verb demanar per saber, no per obtenir.

 Són com els llibres, són trobades. No et pots banyar dues vegades en el mateix riu, deia el filòsof grec. Tampoc pots pujar dues vegades la mateixa muntanya, perquè cada cop és diferent, com la lectura de Pinotxo als deu anys o als cinquanta.

Impossible (pàg. 121)

Erri de Luca

Traducció d'Albert Pejó

Bromera

Voler-te bé

 

Roma, desembre el 2019. Foto: Toni Latrilla

Ara m'ha vingut al cap un tema delicat. Alguna vegada em preguntes si soc gelós. I et reponc que no. Perquè et vull bé. La paraula bé ho canvia tot. Si la treus, queda: et vull. Aleshores és quan et tornes gelós. Però jo l'hi poso, aquesta paraula més, encertada i precisa: et vull bé.

Impossible (pàg. 52)

Erri de Luca

Traducció d'Albert Pejó

Bromera

Sense vergonya

 
Madonna

L'educació no és una agència d'assegurances on cada estudiant pot calcular la seva cartera de riscos i oportunitats. És una invitació a comprendre el present per poder imaginar el futur. El convit a fer proper allò estrany i estrany allò proper. El futur no és res més que un present ben imaginat. I l'educació, l'ofici de compromís d'aprendre de fer-ho sense avergonyir-se.

Escola d'aprenents (pàg. 160)

Marina Garcés

Galàxia Gutenberg

Singularitats

 
Viladecavalls, desembre del 2020. Foto: Toni Latrilla

El problema de l'educació, però, és el d'un rellotge que es vol arreglar mentre no es pot aturar. El seu temps ja ha començat i cada curs s'inicia, així com cada vida que arriba, ja està sempre en curs. Com pot arribar un temps diferent quan el rellotge no s'atura?

Escola d'aprenents (pàg. 127)

Marina Garcés 

Galàxia Gutenberg