adeu per sempre

 
Fent cua amb el seu germà en el crematori. Nagasaki, agost del 1945. Foto: Joe O'Donnell

 Dos horas después, Ana Magdalena le dio una última mirada de compasión a su propio pasado y un adiós para siempre a sus desconocidos de una noche y a tantas y tantas horas de incertidumbres que quedaban de ella misma dispersas en la isla. El mar era un remanso de oro bajo le sol de la tarde. A las seis, cuando el marido la vio entrar en la casa arrastrando sin misterios el saco de huesos, no pudo resistir su sorpresa. 

-Es lo que queda de mi madre -le dijo ella, y se anticipó a su espanto.

-No te asustes -le dijo-. Ella lo entiende. Más aún, creo que es la única que ya lo había entendido cuando decidió que la enterraran en la isla.

En agosto nos vemos (pàg. 62)

Gabriel García Márquez

Random House

pagar

 Cementiri de la Recoleta de Buenos Aires. Divendres Sant del 2018

¨Todo depende de lo que me tenga reservado el porvenir -me contestó-, pero soy jugadora, estoy dispuesta a pagar para ver lo que pasa¨.

Ventisca (pàg. 139) 

Marie Vingtras

Traducció de María Teresa Gallego i Amaya García Gallego

Nórdica Libros

Foto: El libro de los días (pàg. 121), Patti Smith

la vida és perillosa

 
Badalona, 15 de març del 2024. Foto: Toni Latrilla

 La vida és perillosa i ens pot passar qualsevol cosa en qualsevol moment. Vostè ho sap, jo ho sé, tothom ho sap... i si algú no ho sap, doncs és que no ha parat prou atenció, i si no pares prou atenció, és que no estàs viu del tot.

Baumgartner 

Paul Auster 

El Balancí

aigua

 

 tlsh2o, Toni Latrilla Salanova

Sí, l’aigua és dòcil

al vas que la conforma,

però té força

 per foradar la roca

 que el camí li entrebanca.

Emperador Meiji. Traducció: Miquel Desclot. Per què ens fascina la poesia clàssica japonesa? Jordi LLavina. Diari Ara-Llegim, febrer del 2024

viure al límit

 
Camí de can Sanahuja, Viladecavalls, 17 de febrer del 2024. Foto: Toni Latrilla

  Quan llegia, se sentia més a gust amb els morts. No sabia res de les seves biografies. Els morts vivien suspesos per damunt de l'espai i del temps i ell no s'havia de molestar a pensar com anaven vestits, on vivien o com parlaven. Durant aquells anys els seus escriptors van ser Kerouac, Hesse i Camus. [...]. Tenia una visió romàntica dels escriptors. Si no eren pòtuls descalços, almenys havien de ser vagabunds de peus lleugers, desarrelats i lliures, i havien de viure al límit, contemplar l'abisme i explicar al món el que havien vist allà baix. Ni títols de cavaller ni perles, això segur.

Lliçons (pàg. 428 i 429)

Ian McEwan

Anagrama

nació civilitzada

La festa, Octavi Intente

 "No hi ha res de més deshonrós en una nació civilitzada que deixar-se "governar" sense resistència per una capelleta temerària que s'ha lliurat a l'instint depravat". [...].

 No hi ha res de més deshonrós en una nació civilitzada... Era com si estigués llegint una traducció del llatí d'alguna figura venerable de l'antiguitat... aquesta declaració inicial en un to tan elevat, escrita per un home, un estudiant que encara no arribava a la trentena, amb una passió per la llibertat intel·lectual i la convicció que una preciosa tradició artística, filosòfica i religiosa estava amenaçada d'anihilació.

Lliçons (pàg. 109)

Ian McEwan

Traducció de Jordi Martín Lloret

Anagrama

déus insatisfets

El caixer, Octavi Intente

Carrera seca-Kayak, Octavi Intente

 Som déus fets a si mateixos que, amb l'única companyia de les lleis de la física, no hem de retre comptes a ningú. En conseqüència, fem estralls en la vida dels nostres companys de viatge, els animals, i en l'ecosistema que ens envolta, i perseguim ben poca cosa tret de la nostra diversió i el nostre confort, sense arribar mai a sentir-nos satisfets.

 ¿Hi ha res més perillós que uns déus insatisfets i irresponsables que no saben què volen?

Sàpiens-Epíleg-L'animal que es va convertir en un déu (pàg. 580)

Yuval Noah Harari

La Butxaca