Acorruar

 

Hammer and Sickle, 1976, Andy Warhol

Como dijo en cierta ocasión uno de nuestros famosos disidentes, un hombre que solo habla con la verdad por delante: "En el escalafón del Estado, no hay ciudadano que no tenga bajo sus pies un peldaño inferior al que ocupa."

La orgía de Praga-De los cuadernos de Zuckerman (pàg. 548)

Philip Roth

Traducció de Ramón Buenaventura

Galaxia Gutenberg

Arranjar-se

 Cala Xarraca, Eivissa, agost del 2020. Foto: Toni Latrilla

Todo se halla muy lejos de ser la vida tal como yo la siento, tal como yo la veo, tal como yo la conozco, tal como yo deseo conocerla. Pero su agente no se dio por aleccionado, ni le vio gracia a la cosa.

  -El mundo es tuyo, Nathan, no te escondas de él poniendo a Henry James por delante.

Zuckerman desencadenado-Tú eres Nathan Zuckerman (pàg. 204)

Philip Roth

Traducció de Ramón Buenaventura

Galaxia Gutenberg

Assossec

 

Punta Prima, Cadaqués, agost del 2020. Foto: Toni Latrilla

Tras haber sometido a concienzudo análisis los sellos holandeses -series de después de la guerra, desconocidas para ella- y contemplando el matasellos, se  puso a la tarea de comprobar con cuánta minucia lograba deshacer el envoltorio. Era una ridícula exhibición de serena paciencia, y así quería ella que fuese. Se sentía, a la vez, triunfadora y aturdida. Aguante, pensó. Paciencia. Sin paciencia no hay vida. Cuando por fin terminó de desatar el cordel y de desplegar, sin desgarrones, las diversas capas de grueso papel marrón, tuvo la impresión de que lo que había extraído de la envoltura para colocarlo en el regazo de su muy linda y muy norteamericana falda de lino beis era su propia supervivencia.

   Van Anne Frank. Su libro. Suyo.

La visita al maestro-Femme Fatale (pàg. 100)

Philip Roth

Traducció de Ramón Buenaventura

Galaxia Gutenberg

Sempre resten fars

 

Far des Moscarter, Portinaxt, agost del 2020. Foto: Toni Latrilla

Perquè en un esclat d'il·luminació fugaç, havia vist una imatge de lluita humana i de coratge. Havia vist el passatge fluid i interminable de la humanitat a través del temps sense fi. Havia vist tots els qui s'esforcen i tots els qui -en una paraula- estimen. Se li va expandir l'ànima. Va ser tan sols un instant, perquè tot seguit va percebre dins seu un avís, un flaix de terror. S'havia quedat suspès entre aquells dos mons. Es va adonar que mirava el seu reflex al mirall de la barra que tenia davant. La suor li brillava a les temples i tenia la cara desencaixada, amb un ull més obert que l'altre. L'ull esquerre es contreia examinant el passat, mentre que el dret s'esbatanava horroritzat, contemplant un futur negre, ple d'errors i de ruïna. I es trobava suspès entre la resplendor i la foscor. Entre la ironia amarga i la fe.

El cor és un caçador solitari (pàg. 395)

Carson McCullers

Traducció d'Alba Dedeu

L'Altra Editorial

Jous

I fins i tot quan eren petits, solia parlar-los del jou que s'havien de treure de les espatlles: el jou de la submissió i de la peresa. I quan van ser una mica més grans, els va voler transmetre que no hi havia cap Déu, però que les seves vides eren sagrades, i que cadascuna d'elles tenia un propòsit real i genuí.

El cor és un caçador solitari (pàg. 95)

Carson McCullers 

Traducció d'Alba Dedeu

L'Altra Editorial

Halle Berry i Caronji Calhoum, foto de la pel·lícula Monster's Ball

Amèrica

O sigui que a Amèrica, cada cop que es pon el sol i jo sec al moll vell i desmanegat del riu i miro els cels llarguíssims que hi ha sobre Nova Jersey i sento la immensitat de terra verge que es desplega increïblement fins la Costa Oest, i la carretera que la recorre, i tota la gent que somnia en algun punt d'aquella immensitat, i sé que ara els nens d'Iowa deuen plorar, perquè és la terra on es deixa plorar els nens i que avui deu haver-hi molts estels -i, que no ho sabeu, que Déu és l'osset Winnie?- i que el primer estel del capvespre ja deu sortir per il·luminar tènuement els prats, just abans que l'arribada de la nit completa beneeixi la terra, enfosqueixi els rius, envolti els pics i abraci l'últim replec de la costa, i que ningú, ningú sap que li passarà a ningú, només sabem que ens esperen les misèries desolades de l'envelliment.

A la carretera (pàg. 437)

Jack Kerouack 

Traducció de Ferran Ràfols Gesa

Faktoria K

Bon rotllo

Una vegada hi va haver en Louis Armstrong bufant de meravella entre el fang de Nova Orleans; abans hi havia hagut músics sonats que desfilaven els dies de festa oficial i que van rebentar les marxes de Sousa per fer-ne el ragtime. I després va venir el swing, i en Roy Eldridge, vigorós i viril, fent petar la trompeta amb totes les seves forces en onades de força, lògica i subtilesa; inclinant el cos amb els ulls lluents i un somriure encantador, i propagant per tal de sacsejar el món del jazz. Després havia vingut en Charlie Parker, criat a la barraca de fusta de la seva mare a Kansas City, i havia bufat el seu alto apedeçat entre els troncs, assajant els dies de pluja, sortint a escoltar el vell swing de Count Basie...

A la carretera (pàg. 340)

Jack Kerouac

Traducció de Ferran Ràfols Gesa

Faktoria K

Vídeo: Mariel Gastiarena i Juan Vilafañe, professors de l'escola de ball Swing City de Buenos Aires