Cor net i cap dret

 
Fotògraf: Alan Schaller.  Instagram, Londres, 28 d'agost del 2020

"Que la pau us acompanyi sempre, que res i ningú us la pugui alterar."

                                          Ramón Cases, professor de ioga

Ser tot ulls

Clearing fog. Fotògrafa: Rachael Talibart

La ficció és art i l'art és el triomf sobre el caos (ni més ni menys), i només podem obtenir-lo per mitjà de l'exercici més atent de l'elecció, però en un món que canvia més de pressa del que podem percebre sempre hi ha el perill que els nostres poders de selecció es confonguin i que la visió a la qual ens dediquem s'esvaeixi.

Contes-La mort de la Justina (pàg. 542)

John Cheever 

Traducció de Jordi Martín Lloret

Proa

"I've always thought the lighthouse looks surprised to see the birds flying past its face."

                                             Rachael Talibart. Instagram, 20 de desembre del 2020

Viure amb deler

 

Per Browne, la idea de la desaparició en l'obscuritat està lligada indissolublement a la creença que el dia de la resurrecció, quan s'hagin consumat les últimes revolucions, tots els actors, com passa en el teatre, sortiran de nou en escena to complete and make up the catastrophe of this great piece. El metge, que veu com les malalties creixen i fan estralls als cossos, entén millor la mortalitat que la primavera de la vida. Considera que és un miracle que durem ni que sigui un dia. Contra l'opi del temps fugisser, escriu Browne, no hi ha cap remei. El sol de l'hivern ens mostra que ràpid s'extingeix la llum en les cendres, que ràpid ens assetja la nit. Cada hora ens passa factura. El temps i tot es torna vell. Les piràmides, els arcs de triomf i els obeliscs són columnes de gel que es desfan. Ni tan sols els qui han trobat un lloc entre les figures celestes no han conservat la fama eternament. Nimrod s'ha perdut en Orió, Osiris en Sírius.

Els anells de Saturn (pàg. 31)

W. G. Sebald

Traducció d'Anna Soler Horta

Flâneur

Enyors

 
Monjo budista tailandès, Bangkok. Foto del diari Ara, 4 de gener

  -L'enyor no significa res -va dir ella, enfadada-. No significa absolutament res. El cinquanta per cent dels habitants del món no paren d'enyorar-se. Però suposo que tu encara no ets prou madur per entendre-ho. Quan ets en un lloc i t'estimaries més ser en un altre, la solució no és tan fàcil com pujar a un vaixell. El que s'enyora no és ben bé un altre país. El que s'enyora és el que no és té o no s'ha estat capaç de trobar.

  -Però jo no vull dir això, mama. Jo només vull dir que si estigués amb una altra gent que parlés la meva llengua, amb gent que m'entengués, em sentiria més còmode.

  -Si l'única cosa que esperes obtenir de la vida és comoditat, que Déu t'ajudi.

Contes-La bella lingua (pàg. 403 i 404)

John Cheever

Traducció de Jordi Martín Lloret

Fotògraf: Rungroj Yongrit, agència Efe 

Ser del ronyó clos

 
Copenhaguen, agost del 2011. Foto: Toni Latrilla

Los niños saben más acerca del valor que los generales y los presidentes y toda la gente que se dedica a colgar las medallas. He pasado algunos años tratando de sustituir el valor por alguna otra cualidad más rentable, pero me he dado cuenta, a tiempo, de que el valor es lo único que cuenta. Los elefantes saben mucho de valor. Nos ha jodido, un animal tan grande no tiene donde esconderse.

Héroes (pàg. 62 i 63)

Ray Loriga

Alfaguara

Notícies

 

Ciutat del Vaticà, desembre del 2019. Foto: Toni Latrilla

De repente aparecen dos arqueólogos franceses, muy excitados y nerviosos, y le dicen al Santo Padre que acaban de volver de Israel y que traen dos noticias, una muy buena y la otra más bien mala. El Papa les suplica que hablen de una vez, que no lo tengan en ascuas. Los franceses, atropellándose, dicen que la buena noticia es que han encontrado el Santo Sepulcro. ¿El Santo Sepulcro?, dice el Papa. El Santo Sepulcro. Sin la más mínima duda. El Papa llora de emoción. ¿Cúal es la mala noticia?, pregunta secándose las lágrimas. Que en el interior del Santo Sepulcro han encontrado el cadáver de Jesucristo. El Papa se desmaya. Los franceses se abalanzan a echarle aire. El teólogo alemán, que es el único tranquilo, dice: ah, ¿pero entonces Jesucristo existió relamente? Sordel, Sordello, ese Sordello, el maestro Sordello.

Nocturno de Chile (pàg. 71)

Roberto Bolaño

Debolsillo

Riqueses

Shady Hill, com deia, és una banlieue i està exposada a les crítiques dels urbanistes, els aventurers i els poetes lírics, però si treballes a la ciutat i tens canalla, no se m'acut un lloc millor on viure. Els meus veïns són rics, és cert, però en aquest cas riquesa significa temps lliure, i ells saben aprofitar el temps. Viatgen per tot el món, escolten bona música, i davant d'una selecció de llibres de butxaca a l'aeroport, ells triaran Tucídides, i a vegades Tomàs d'Aquino. Quan els demanen que es construeixin refugis antiaeris, ells planten arbres i rosers, i els seus jardins són esplèndids i alegres.

Contes-El lladre de Shady Hill (pàg. 329)

John Cheever

Traducció de Jordi Martín LLoret

Proa

Van Morrison, Hymns to the Silence