Cadaqués, agost del 2020. Foto: Toni Latrilla
Si hem de caminar, d'acord, sí, de dia. Farà sol? Hi serà, el sol, al cel? Qui sap què pot voler dir, tot això? És només que la nostra experiència normal ha quedat silenciada? Estem presenciant una desviació de la natura? Una mena de realitat virtual? Això em porta a dir que és hora de callar, Tessa. Quan dic això, heu d'entendre que no és un comentari autocrític sinó una manifestació de prepotència. Escric, penso, aconsello, miro l'infinit. És natural, en un moment així, estar parlant en termes filosòfics, com hem fet alguns dels presents? O val més ser pràctics? Menjar, un sostre, amics, i estirar la cadena si és possible? Cuidar-nos de les coses físiques més senzilles. Tocar, sentir, mossegar, mastegar. El cos té un cervell propi.
El silenci (pàg. 103)
Don DeLillo
Traducció de Ferran Ràfols
Edicions 62
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada