Sense arribar a ser hostil, el clima tampoc era gaire atractiu. Les primaveres hi passaven volant i deixaven pas a estius tòrrids que mataven la verdor de totes les planes en qüestió de dies. A l'estació freda, els turons, les herbes i els escassos arbres del voltant es tornaven del color de l'acer rovellat. Durant unes quantes setmanes a l'any, el sol es convertia en una gran roca irrompible.
El silenci i la solitud li havien enterbolit la percepció del temps. En una vida monòtona, un any i un instant són equivalents.
A l'horitzó (pàg. 266)
Hernán Díaz
Traducció de Josefina Caball
Periscopi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada