Banya vermella napolitana, símbol de la bona sort, illa de Capri, agost del 2019
La Théa em va mirar d'explicar-me què entenien per Déu i per ànima, els cristians. Em sembla que la gent hi creia en un gran convenciment, fins i tot en parla el pròleg d'un dels llibres d'astronàutica. Alguna vegada m'he assegut sota el cel, quan era ben ras, i mirava les estrelles dient, amb aquesta veu que se m'ha tornat molt rogallosa: Senyor, si sou en algun lloc, allà dalt, i no esteu gaire enfeinat, veniu a dir-me alguna cosa perquè estic molt solitària i em faria il·lusió. No ha passat mai res. Només puc pensar que aquesta humanitat, de la qual em pregunto si realment formo part, tenia, de debò!, molta imaginació.
Jo, que no he conegut els homes (pàg. 225)
Jacqueline Harpman
Traducció d'Anna Casassas Figueras
Pròleg de Sophie Mackintosh
Periscopi
Foto: Toni Latrilla
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada