L'aigua

 

Cadaqués, 2 d'abril del 2021. Foto: Toni Latrilla

A l'Artemis li encantava el so guaridor de la pluja, el so de tota mena de corrents d'aigua: rierols, clavegueres, brolladors, salts i aixetes. A la primavera recorria cent seixanta quilòmetres amb cotxe per sentir la cascada de l'embassament de Waukesha. Això no era estrany, ja que ell era perforador de pous i l'aigua era la seva professió, el seu mitjà de subsistència i la seva passió. L'aigua, pensava ell, era l'origen de les civilitzacions. Havia vist fotografies d'una ciutat d'Úmbria que havia estat abandonada quan els pous s'havien assecat. Catedrals, palaus i granges havien estat desallotjats per la sequera, un poder més gran que la pesta, la fam o la guerra. Els homes cercaven l'aigua com l'aigua cercava el seu nivell. La recerca de l'aigua explicava algunes migracions històriques. Bona part de l'home era aigua. L'aigua era home. L'aigua era amor. L'aigua era aigua.

Contes-Artemis, l'honest cavador de pous (pàg. 824)

John Cheever

Traducció de Jordi Martín Lloret

Proa