Construir la mitologia dels records perquè, finalment, esdevenen el bagatge últim que ens escortarà. Quanta lentitud, quanta prestesa, quanta sapiència cal per nodrir-nos per al viatge, que acabarem sense equipatge de mà.
Com acceptar fins al darrer sospir les conseqüències dels nostres actes, pensaments, omissions.
Com triar sense trair. Com viure amb plenitud. Com estimar sense ferir.
L'epifania de les paraules com a accés a les revelacions pròpies que es definiran.
La creació com a acte de llibertat, gnoseològic, curull.
Només el coneixement acumulat ens pot procurar delectança. Només l'amor veritable ens procura plenitud.
En braços del pare (pàg. 153)
Àlvar Masllorens
La Temerària
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada