El Pla de l'Estany, abril del 2021. Foto: Toni Latrilla
Es va tombar a dreta i esquerra. La sergent fantasma s'havia esfumat i ell estava sol davant d'un edifici, al final d'un carrer asfaltat. I el fanal de més enllà de la residència estava encès i després, la fosca. No es podia veure Godallet, amagat, després d'una carrera brutal fugint dels gossos d'uns caçadors molt baladrers, i probablement una mica beguts després d'un dia sense sort. Godallet s'havia aturat a la fosca, on encara hi havia vegetació espessa, aparentment allunyat dels caçadors. A cosa d'unes passes, el darrer fanal d'aquell carrer asfaltat. No va poder evitar fixar-se en les falenes que rondaven el fanal, assedegades de llum, capaces de deixar-se rostir per poder abraçar la llum, com aquells que abracen amors impossibles que fan mal i destrucció. I sense saber del tot d'on ho treia, va dir in girum imus nocte. Potser repetia paraules de Rahn?
Consumits pel foc (pàg. 174)
Jaume Cabré
Proa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada