Entre realitat i ficció, la nostra mirada. O la nostra intencionalitat. Podem configurar realitats múltiples més enllà de la versemblança, però carregades d'una dosi relativa de veritat, molta o poca. I, així, la veritat, on és? Si el llenguatge, qualsevol llenguatge, és constructor de realitats, en el discursejar bastim un món, paral·lel o tangencial a l'altre, al que anomenem real. Per això pot ser pervers en mans de perversos; bell, en mans dels estetes; útil, en mans dels utilitaristes. L'ús, doncs, és sempre volutiu, mai innocent.
En braços del pare (pàg. 145)
Àlvar Masllorens
La Temerària
Pintura: Octavi Intente
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada