Restaurant barcelonès, febrer del 2022. Foto: Toni Latrilla
Com a companya del sotsxèrif, les seves jornades són llargues: des de les cinc del matí, que comença el dia llegint un capítol de la Bíblia, fins a les deu de la nit, quan se'n va a dormir, cus i cuina per als presos, sargeix, els fa la bugada, té una esplèndida cura del marit, i endreça el seu apartament de cinc habitacions, amb la seva gemütilch* barreja d'esponjats coixins, de toves cadires i de cortines de color de crema amb randes, a les finestres. Els Meier tenen una filla, una única filla, que és casada i viu a Kansas City. La parella doncs, viu sola. O bé, com diu més correctament la senyora Meier, "sola excepte la gent que ocasionalment ocupa la cel·la de les dones".
La presó té sis cel·les. La sisena és la reservada als presos femenins i és una unitat separada dintre la Residència del xèrif. En realitat està per costat de la cuina.
-Però -diu Josie Meier- no em preocupa gens. M'agrada de tenir companyia, algú amb qui parlar mentre cuino. Moltes d'aquestes dones et produeixen una veritable compassió. Tot el que els passa és que han topat amb el problema de sempre: l'home.
A sang freda (pàg. 339 i 340)
Truman Capote
La Butxaca
*En alemany original, acollidor, agradable, íntim
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada