En literatura no existeix l'indescriptible.
No és un acte de fe cap a les paraules. És la guspira de felicitat que allibera entusiasme quan trobes les adequades.
"Només en l'entusiasme l'ésser humà veu el món amb exactitud." Gràcies a Marina Cvetaeva puc expressar la meva gratitud a les paraules.
Em proporcionen l'entusiasme, la seva lent d'augment per veure-hi millor.
Soc aquelles ulleres aguantades al nas de Miguilim, el nano del conte perfecte de Guimaraes Rosa. Miguilim descobreix la precisió del món, que havia ignorat per la seva miopia i que havia durat fins a aquell moment.
Les paraules, fill, no s'inventen la realitat, que existeix malgrat tot. El que fan és donar a la realitat una lucidesa sobtada que elimina l'opacitat natural que els és pròpia i les revela.
Les paraules són l'instrument de les revelacions.
La volta de l'oca (pàg. 156)
Erri de Luca
Traducció de l'Albert Pejó
L'Eclèctica
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada