Un infant va dir Què és l'herba? portant-me'n amb les mans pleníssimes,
Com podia contestar-li? Si jo no ho sé més bé que ell.
Sospito que és la bandera de la meva idiosincràsia, teixida amb la verdor de l'esperança.
O imagino que és el mocador de Déu,
Un obsequi perfumat, un rememorador deixat anar a posta,
I duu el nom del seu posseïdor, d'alguna manera, a les puntes, per tal que el puguem veure, que hi reparem i puguem demanar De qui és?
O penso que l'herba és, ella mateixa, un infant, el nadó de la vegetació.
Fulles d'herba-Cant a mi mateix (pàg. 42)
Walt Whitman
Traducció de Jaume C. Pons Alorda
1984
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada