Hi ha ombres, i hi ha figures. I és així que els càlculs dels homes sobre el que pot esdevenir no succeeixen. Allò que s'escapa a la nostra comprensió és el que al capdavall ens ajuda a comprende'ns millor. Resta en la fosca el que no ha estat, i lentament s'imposa una nova realitat: allò que, finalment, és.
El so inaudible de les estrelles (pàg. 81)
Àlvar Masllorens
Proa
Foto: Viena, setembre del 2019. Toni Latrilla
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada