Sitges, primavera del 2021. Foto: Toni Latrilla
La tirania de l'amor. O de com esdevenim tirants a través seu. Sense concessions. Sense adonar-nos de les nostres imposicions. De com, a voltes, voldríem fer creure a l'altre allò que creiem, de com voldríem fer-li sentir allò que sentim. Sense treves, sense espai per reprendre l'alè, sense pauses en l'atropellament diari per asseure's calmosament i provar d'auscultar, d'esbrinar, els batecs d'aquell que seu al teu costat. Com, d'unes premises certes, podem arribar a unes conclusions falses per error de càlcul, falta de mètode, manca de sentit comú en escoltar-nos. Així brollen alguns malentesos que mai no arriben a manifestar-se perquè, sense saber-ho, esdevenim petits tirants de butxaca, no més innocents ni més cruels que els grans, els de debó.
El so inaudible de les estrelles (pàg. 60)
Àlvar Masllorens
Proa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada