Aquell estiu s'havia de celebrar el bicentenari del naixement de Goethe, i en Thomas va escriure un assaig mirant de relacionar el pensament de Goethe amb les necessitats del món contemporani. Va pensar que amb l'exemple de Goethe podia predicar que, tant en públic com en privat, el món havia d'allunyar-se de la manera única de veure les coses i començar a pensar d'una infinat de maneres. El paradigme de Goethe podia ser estimulant per a un món amenaçat per una brutal topada entre ideologies. El cervell de l'escriptor era proteic, la seva imaginació estava oberta al canvi. L'humor i la ironia eren eines essencials per a ell.
El mag (pàg. 430)
Colm Tóibín
Traducció de Ferran Ràfols
Amsterdam
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada