Vallès Occidental, tardor de 2022. Foto: Toni Latrilla
Després d'inhalar amb profunditat la calada del porro barrejat de coca i marihuana, el retorn al cervell és immediat després de tants anys sense consumir.
-Això és molt bo, no m'ha sorprès.
Era la cinquena ratlla que JFF esnifava després de tres hores de tertúlia. Converses de la vida de tres homes dins de l'últim terç de la seva vida. Jo escoltava amb molta atenció, vaig rebutjar beure alcohol en tota aquella llarga estona, la coca feia el efecte plaent, seguia el diàleg de dues persones molt experimentades d'una manera molt empàtica. Cultes i molt viscudes. JFF va tornar a esnifar una altra ratlla (la sexta). I a mi se m'acudeix dir-li perquè realment ho pensava:
-Ostres, sembla que no t'afecti, ho portes tot molt controlat.
-JFF: No, m'afecta moltíssim. Ser un consumidor de coca t'arrossega a recorreguts insostenibles. Si l'home tingués la fortalesa d'esnifar una ratlla diària, només la mateixa ratlla diària, seria fantàstic. Això és inviable. Tot és una mentida, les relacions derivades interessades que se t'acosten, tot el consum econòmic que t'arrossega se't fa insostenible a curt termini... Aquí davant de vosaltres dos, soc una façana, una vegada a casa, a la nit, assegut al sofà davant de la pantalla de l'ordinador, soc una casa enderrocada moltes vegades.
-Això és molt bo, no m'ha sorprès.
Era la cinquena ratlla que JFF esnifava després de tres hores de tertúlia. Converses de la vida de tres homes dins de l'últim terç de la seva vida. Jo escoltava amb molta atenció, vaig rebutjar beure alcohol en tota aquella llarga estona, la coca feia el efecte plaent, seguia el diàleg de dues persones molt experimentades d'una manera molt empàtica. Cultes i molt viscudes. JFF va tornar a esnifar una altra ratlla (la sexta). I a mi se m'acudeix dir-li perquè realment ho pensava:
-Ostres, sembla que no t'afecti, ho portes tot molt controlat.
-JFF: No, m'afecta moltíssim. Ser un consumidor de coca t'arrossega a recorreguts insostenibles. Si l'home tingués la fortalesa d'esnifar una ratlla diària, només la mateixa ratlla diària, seria fantàstic. Això és inviable. Tot és una mentida, les relacions derivades interessades que se t'acosten, tot el consum econòmic que t'arrossega se't fa insostenible a curt termini... Aquí davant de vosaltres dos, soc una façana, una vegada a casa, a la nit, assegut al sofà davant de la pantalla de l'ordinador, soc una casa enderrocada moltes vegades.
-Sí, sempre és així, el camí de la teva vida ha de dependre més de tu que dels altres, li vaig contestar.
La seva mirada infantil i ingènua es va quedar fixada per segons davant la meva.
Diari personal, tardor de 2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada