Sense títol, Octavi Intente
La grandesa de l'art veritable era tornar a trobar, a copsar, fer-nos conèixer aquella realitat lluny de la que vivim, de la que ens separen cada cop més a mesura que el coneixement convencional amb què la substituïm adquireix més gruix i impermeabilitat, aquella realitat que correríem un fort risc de morir sense haver conegut, i que és, simplement, la nostra vida.
L'autèntica vida, la vida finalment descoberta i aclarida, l'única vida, en conseqüència, plenament viscuda, és la literatura. Aquesta vida que, en cert sentit, viu a cada instant en tots els homes, tant com en l'artista. Però no la veuen, perquè no miren de treure'n l'entrellat. I així el seu passat està curull d'innombrables clixés que són inútils perquè la intel·ligència no els ha "revelat".
A la recerca del temps perdut-El temps retrobat. Una tria (pàg. 278)
Traducció de Josep Maria Pinto
El Cercle de Viena
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada