Opressions

 Com si volguessin remarcar la inutilitat de la resistència no-violenta, quan Eamonn McCann i una massa enorme de manifestants pacífics es va congregar a Derry una tarda glaçada de diumenge del gener del 1972, els paracaigudistes britànics van obrir foc contra la gentada, i van matar tretze homes i en van ferir quinze més. Els soldats van afirmar posteriorment que havien estat tirotejats i que només havien disparat contra manifestants armats. Cap d'aquestes afirmacions era certa. El Diumenge Sagnant, com es coneixeria des d'aleshores per sempre més, va ser un succés aglutinador per al republicanisme irlandés. La Dolours i la Marian eren a Dundalk quan van sentir les informacions sobre la masacre. La notícia les va omplir d'una fúria aclaparadora. Al febrer, uns manifestants van incendiar l'ambaixada britànica a Dublín. Al març, Londres va suspendre l'odiat parlament unionista a Irlanda del Nord i va imposar el govern directe des de Westminster.

 Aquell mateix mes, Dolours Price va viatjar a Itàlia per fer córrer la veu sobre l'opressió dels catòlics a Irlanda del Nord. Va parlar del "sistema de gueto" i de la manca de drets civils. "Si les meves conviccions polítiques m'haguessin dut a participar en un assassinat, ho confessaria sense dubtar-ho", va declarar a un periodista, fent servir una mena de construcció sintàctica deliberadament evasiva que va esdevenir arquetípica de la descripció de les activitats dels militants durant els Troubles. "Si m'haguessin ordenat matar un enemic del meu poble, hauria obeït sense tenir cap por". En la fotografia que il·lustrava el reportatge, Price posava com una malfactora, amb la cara tapada per una bufanda.

No diguis res (pàg. 79)

Patrick Radden Keefe

Traducció de Ricard Gil

Periscopi