Uns versos d'en Whalt Whitman en el seu llibre Fulles d'herba, diu que les paraules de la poesia:
Equilibren jerarquies, colors, races, credos i els sexes,
No cerquen la bellesa, són perseguides,
La bellesa sempre les toca o s'hi acosta molt a prop, anhelant enfervorida, malalta d'amor.
Avui, dia 22, a les 21 h i 21 minuts entrarem a la tardor. Tres mesos en què caurà la llum, caurà la fulla i el cel del capvespre prendrà un altre to, els ocells volaran alts per fugir; una estació que m'inspira neteja, un reclam de buidar-se, d'un nou inici, de no aturar-se, de no aburgesar-se. Caure per seguir creixent. Una estació que m'evoca la reconciliació, l'acompanyament, el recolliment i la reflexió. Reconduir l'energia estiuenca. Créixer sense rendir-te malgrat els cinquanta-sis anys. Una estació que m'inspira poesia per generar fortalesa: Els arbres despullats i nus sense perdre el centre.
-Toni Latrilla-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada