Era una solidaritat estimulant. A mesura que s'intensificava la violència, els funerals fastuosos van passar a ser una rutina, amb oracions emotives i vibrants al costat de les tombes i taüts embolicats amb banderes tricolors. Una broma recurrent deia que l'única vida social que es feia a Belfast eren les vetlles.
No diguis res (pàg. 62)
Patrick Radden Keefe
Traducció de Ricard Gil
Periscopi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada