Carles Puigdemont, l'Alguer, un dia després de sortir de la presó, 25/9/21. Foto: Diari Ara
Es nodrien de converses interminables. Adams, que sempre havia tingut tendència a l'erudició, animava als homes que l'envoltaven a enfortir les seves idees. Els presos oganitzaven conferències i sessions de debat. Es reunien al filat (que és com en deien de les tanques que separaven els diferents recintes) i parlaven de política i història i discutien les darreres notícies de la guerra que es lliurava a l'exterior. Un pres de l'IRA, jove i obstinat, organitzava classes culturals. Escrivia poesia i més endavant es va convertir en el portaveu dels presos republicans. Es deia Bobby Sands. Aquell racó va convertir-se, com remarcaria Adams posteriorment, en "la nostra torre d'ivori de filferro espinós". Adams era un interlocutor ràpid i captivador, de ment aguda. Però malgrat les mostres de gregarisme, hi havia aspectes de la seva personalitat que es reservava per a si mateix. Així com Hughes es considerava no solament no religiós sinó antireligiós, Adams estava immers en el catolicisme. De nit, Hughes llegia discursos de Fidel Castro; Adams passava el rosari.
No diguis res (pàg. 226)
Patrick Radden Keefe
Periscopi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada